El 15 d’octubre d’enguany fa setanta-un anys que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou afusellat. Per aquest motiu diverses entitats i organitzacions ens hem posat d’acord per retre-li un homenatge com cal, de forma unitària i conjunta, aquest any i els successius. Amb aquesta finalitat hem creat el Memorial Lluís Companys a Sabadell, una plataforma oberta d’entitats que promou que la nostra ciutat li dediqui l’homenatge que es mereix i demani l’anul·lació de tots els processos acusatoris perpetrats contra el ‘president-màrtir’ i totes les persones que van lliurar la vida per la llibertat de Catalunya.
L’afusellament de Companys és un crim que no té precedents en la història moderna d’Europa: els feixistes van detenir un cap de Govern escollit democràticament, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats contra el Govern legítim de la República i van assassinar-lo per ser el president de la Generalitat.
Lluís Companys va ser advocat laboralista, i va treballar per conciliar republicanisme, catalanisme i lluita obrera. El 1915 esdevingué regidor de Barcelona. El 1920, en ser tirotejat Francesc Layret, advocat i amic personal, per pistolers a sou de la patronal, Companys el substituí com a diputat pel districte republicà de Sabadell a les Eleccions d’aquell mateix any. Va ser director del setmanari L’Avenir, fundador del sindicat Unió de Rabassaires i creador del setmanari Terra, portaveu d’aquest sindicat agrari.
El 1931, en convocar-se eleccions municipals, Companys s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya. La seva candidatura triomfà arreu del país. Companys, en saber-se els resultats, es personà a l’Ajuntament de Barcelona i proclamà la República. Poc després, Macià proclamava la República Catalana des del mateix balcó.
Després de la mort de Macià, el Nadal de 1933, Companys fou elegit president de la Generalitat. El 6 d’octubre, va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l’única solució possible per preservar la democràcia i l’autogovern. Tanmateix, l’exèrcit no va acatar les ordres i fou condemnat a trenta anys de presó.
Companys va preparar les eleccions i va aconseguir que les candidatures del Front d’Esquerres vencessin en les eleccions del 16 de febrer de 1936; va reprendre les responsabilitats de la presidència i, malgrat la guerra provocada per la sublevació feixista de Franco, la Generalitat exercí el màxim autogovern de la història de Catalunya, des del 1714.
Finalment, quan el 1939 Catalunya és militarment i políticament ocupada, el president creua la frontera i es refugia a la Bretanya. Podia escapar-se del nazisme però ho posposà per localitzar un fill seu disminuït psíquic, raó per la qual el 13 d’agost de 1940 fou detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. Després d’un mes de tortures a Madrid, fou traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona; el 14 d’octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim en absència de garanties jurídiques, que el condemnà a mort.
La matinada del 15 d’octubre moria descalç cridant ‘Per Catalunya!’.
Aquest proper dissabte 15 d’octubre a les 12 del migdia, a l’esplanada davant de la Masia de Can Rull al Parc de Catalunya, on hi té un monòlit dedicat, li retrem homenatge en un senzill però emotiu acte en el qual esperem comptar amb la vostra presència.
Gràcies per la vostra atenció, una salutació ben cordial.
Eduard Masjuan
Aquesta glossa històrica sobre el president Companys i la seva vinculació amb Sabadell va ser llegida en l’acte d’homenatge organitzat pel Memorial Lluís Companys a Sabadell el dissabte, 15 d’octubre de 2011.