Manifest del Memorial Lluís Companys a Sabadell

Aquest 15 d’octubre fa setanta-dos anys que el president de la Generalitat de Catalunya i diputat per Sabadell, Lluís Companys i Jover, fou assassinat. Des de l’any passat, a Sabadell, diverses entitats i partits ens hem posat d’acord per retre-li un homenatge com cal, de forma unitària i conjunta. El Memorial Lluís Companys a Sabadell és una plataforma oberta d’organitzacions que promou que la nostra ciutat dediqui anualment un merescut homenatge al ‘president-màrtir’ -a l’home, al polític honest i compromès amb el seu poble fins a la mort-, i a través seu, a totes les persones que van lliurar la vida per les nostres llibertats.

Perquè l’afusellament de Companys és un símbol i una crua mostra de tot el patiment i l’injust tracte que han rebut els perdedors republicans de la Guerra Civil. El crim no té precedents en la història moderna d’Europa: els feixistes van detenir un cap de Govern escollit democràticament, van acusar-lo mitjançant un judici fals dirigit pels mateixos militars revoltats contra el Govern legítim republicà i van assassinar-lo per ser el president de la República Catalana. Doncs més de setanta anys després, ell i moltes altres víctimes, segons l’estat espanyol, encara són els culpables d’aquell enfrontament fratricida que, a Catalunya, a més, va suposar un intent d’aniquilament nacional.

Perquè no caigui en l’oblit i per justícia històrica, seguim reivindicant, homenatjant i recordant a totes les persones que van lliurar la vida per una societat i un país lliure.

Centrant-nos en la trajectòria política del president Companys, els fets més rellevants s’esdevenen els anys trenta del segle passat.  El 14 d’abril de 1931, la candidatura del partit que encapçalava triomfà arreu del país. Companys, quan en va saber els resultats, es personà a l’Ajuntament de Barcelona i proclamà la República. Macià, tot seguit, proclamà la República Catalana.Després de la mort de Macià, el Nadal de 1933, Companys fou elegit president de la Generalitat. El 6 d’octubre de 1934, va proclamar l’Estat Català, en un intent de preservar la democràcia i l’autogovern. Tanmateix, l’exèrcit no va acatar les ordres i fou condemnat a presó.

Però Companys, lluny de rendir-se, va reorganitzar el seu partit, va preparar les eleccions i va aconseguir que les candidatures del Front d’Esquerres vencessin en les eleccions del de 1936; va reprendre les responsabilitats de la presidència i, malgrat la guerra provocada per la sublevació feixista de Franco, la Generalitat exercí el màxim autogovern per Catalunya des del 1714.

Finalment, quan el 1939 Catalunya és militarment i políticament ocupada, el president creua la frontera i es refugia a la Bretanya. Podia haver-se escapat del nazisme però ho posposà per localitzar un fill seu disminuït psíquic; l’agost de 1940 fou detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. Després d’un mes de tortures a Madrid, fou traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona; el 14 d’octubre va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim en absència de garanties jurídiques, que el condemnà a mort. La matinada del 15 d’octubre de 1940 moria descalç cridant ‘Per Catalunya!’.

Ara que és un moment d’il·lusió i de recuperació dels valors republicans de justícia social i de lluita per la independència del Catalunya, cal recordar que lluitar per resoldre els problemes urgents del país, la crisi econòmica i l’atur, ens serà més fàcil sent independents amb un estat del benestar propi. Per això, el millor homenatge que podem retre al president màrtir i a totes les persones que van lliurar la vida per les nostres llibertats és avançar cap a aquests alts ideals que somiava Companys: justícia social i alliberament nacional.

Visca Catalunya lliure!