Carta de comiat a la seva filla Maria Companys i Micó

Sra. Maria Company de Gally

Estimada filla meva meva, neneta meva: a la vetlla del consell de guerra t’escric aquestes ratlles que confiarè si m’és possible a la meva germana Ramoneta.

Filla meva, no ploris ni t’entristeixis, pensa en el teu fill i en el teu marit, i seguiex amb optimisme el camí de la teva vida. Et deixo un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i pel lo que ella representa. Serà una mort bella, de la que donaré gràcies a Déu, i dignificarà la meva humil persona.

He escrit també a la Carme i entregaré a la Ramoneta si puc, o li comunicaré verbalment les meves últimes recomanacions.

Et demano que estimis la Carme i ella a tu, i que el meu record us ajunti encara més. Això t’ho demano especialment.

No sé res del meu fill, el teu germà; ni m’ha esta possible comunicar-me ni rebre noves de la Carme, que va quedar a França dolorida i malalta.

Filla meva, a la que sempre he estimat tant: ensenya el teu fill a recordar i estimar la memòria del seu padrí.

No ploris. Comprèn que amb aquesta mort el meu nom, que és el teu, queda molt dignificat. Tens una família, un fill, un fogar i segueix serenament el teu camí.

Rep, filla del meu cor la benedicció i l’últim bes del teu pare,

Lluís.

PD. Hèctor: fes ditxosa la meva filla, com se mereix i per lo molt que t’estima.