Testament hològraf

Jo, Lluís Companys Jover, trobant-me al castell de Montjuïc sotmès a un consell de guerra, escric aquest document. La bondat de la meva esposa Carme i de la meva filla Maria fan innecessàries prevencions legals. Ademés, per lo que m’estimen, i, ara, per que les unirà més el meu record. Tampoc sé si el meu desgraciat i estimadíssim Lluís és viu; ni m’ha estat possible comunicar-me ni rebre noves de la meva dolorida esposa que vaig deixar malalta, i la meva filla és a Mèxic. Aquest document, doncs, l’entregaré a la meva germana Ramoneta i si m’és possible en els últims moments li donaré verbalment, o com sia, les meves últimes recomanacions.

Deixo a la meva filla Maria els bens o drets que pogués tenir en el seu dia a Catalunya, avui incautats. Recordo que tinc signades pòlisses de seguros al Banc Hipotecari d’Espanya a favor dels meus fills i de la meva primera muller. I ademés altra pòlissa per cas de mort violenta com ara. Dites tres pòlisses de 50.000 pessetes, cada una, no han estat satisfetes els últims anys per causa major, però no les crec caducades i demano que se facin les indagacions o gestions necessàries i ho recomano i confio a la meva germana Ramona.

Deixo a la meva esposa Carme, els efectes, mobles, robes, etc. que tinc a França, perquè n’usi lliurement segons les seves necessitats i voluntat. I els meus records personals, escrits, etc., perquè els guardi i que quan ella falti puguin ésser conservats per la meva filla i en defecte altres successors directes.

El meu fill Lluís se va perdre quan els metges de la Maison de Repos de Juvisy – Villy-Chatillon – “L’abbaye” el traslladaven, davant les contingències de la guerra; i no he sabut res més. A la meva filla Maria a la que correspon legalment, li recomano l’administració i cuidado de dit fill meu, i així li encomano especialment, que ja ho farà com a bona germana que és. I també sé que la meva esposa Carme que l’ha cuidat aquest temps amb tant d’amor i atenció, no desitjaria res més que ajudar-hi. I consigno la meva gratitud al doctor Anguera, i família, que tant han fet.

Tots els altres béns i mitjans que tingui o pugui tenir són per la meva filla Maria, fill i esposa, per iguals parts. I si el meu fill fos dissortadament mort, se partiran entre la meva filla Maria i esposa Carme. Donades les circumstàncies actuals, les dificultats presents de tot ordre i essent la meva filla a Mèxic, cuidarà mentrestant de tot la meva esposa. Confio sempre en ella, amb la que tant identificat he estat, i amb les seves virtuts, previsió i ordre. I li recomano i vull que es cuidi i previngui la seva salut i necessitats, com a esposa meva estimada, que porta el meu nom, i a la que dec entre tants dolors i amargures dels últims temps, tot el repòs i felicitat a què m’era possible aspirar.

Recomano al meu gendre Hèctor Gally que procuri el benestar i felicitat de la seva esposa, filla meva estimada, que bé s’ho mereix. I a tots dos que ensenyin al seu fillet a estimar la memòria del seu avi. En cas que la meva esposa Carme morís sense fer testament, vull que lo deixés provinent de mi, fos de la meva filla, encara que li recomano, ja sé que ho faria la meva Carme.

Com els béns que pugui tenir són modestos, i no representa més que una resistència de temps relativament breu, sobretot perquè m’havia preocupat del meu fill Lluís; i amb la intenció que he tingut de que la meva esposa i fills tinguessin el record del seu pare i espòs, em preocupa el pervindre dels meus per als dies futurs. Especialment el meu pobre fill si viu. I de tots, la meva esposa, sola, i fins encara que casada la meva filla Maria. Però tinc confiança que si és menester trobaran l’ajut i protecció dels amics que m’estimin. I demano als meus familiars i a les meves germanes que aimin la meva esposa Carme com una germana. I segur de tot això, quedo tranquil.

A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els que hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.

Lluís Companys